Estate Walk 2

English

A

• The road we are on connects the houses and the entire area to the east of the farm and has a large number of olive trees, some of which are hundreds of years old, which provided the olives to make the olive oil in the “tafona” mills in the houses. The oil was for the people to use themselves, and also to sell to others. It should be remembered that Son Bunyola was also a significant producer of olive oil in addition to its wine
• This area also has a magnificent collection of dry-stone wall terraces, none of them very high due to the gentle unevenness of the terrain. It is also important to mention that the path has several stone bridges that cross over streams
• The landscape allows us to enjoy the last dry-stone wall terraces in the Hort de Son Bunyola (north), the Penyal de ses Piquetes (west), the Comellars de ses Bruixes i d'en Pregon (south) and the Costa d’Esporles i dels Castellots (southeast)
• Just off the path it’s easy to find summer asphodel (Asphodelus aestivus), a plant whose stem used to be used for hunting, holding a flat stone under which bait was placed which would fall on top of birds when it was touched

 

B

• The path that leads to the Hort de sa Torre crosses the torrent of Ses Bruixes via a stone bridge. On the western side is this valley, a space that used to be the source of numerous legends related to witches. Very nearby is the Rota des Cards: remember that a “rota” (smallholding in English) is an isolated space used for cultivation that used to be leased at a very low cost to a “roter” and was generally used to grow cereals
• The path runs along the northeast part of the Cau de ses Botges. The name refers to one of the most common plants in this part of the estate, known locally as albaida or botja de Cuques (Anthyllis cystisoides), a shrub that can reach up to eighty centimetres in height

C

• The road that connects Son Balaguer and Son Bunyola Beach has some of the finest views of the houses on the estate. The architecture on the estate is unique, featuring two towers, one of them medieval (square) and the other from the 20th century. The houses are built on a hill, at the foot of which is the old vegetable garden and orchard, where citrus and fruit trees, vegetables and pulses were grown to feed the people on the estate
• Behind is the mountain named Sa Bastida, the Penyal de ses Piquetes and the Comellar de sa Font d'en Corb. At our feet we have the Son Bunyola torrent, which flows down towards Son Bunyola Beach and is fed by the water from the mountains that bound the estate on its southern side. Behind these mountains is the Mola de Planícia (933 m), the highest mountain in Banyalbufar

D

• The Son Coll estate and Son Bunyola are the oldest in the Port des Canonge valley. In the 13th century Son Bunyola was known as the Alquería de la Torre, while Son Coll was called the Alquería Roja. It was owned by the Coll family, from which it took its name
• From the 18th century onwards it was in the hands of the Fuster family and later belonged to the Miró family of lawyers and merchants. At that time it was producing olive oil and malvasia grapes, although in smaller quantities than Son Bunyola. The gardens of the estate were also very productive thanks to the water from the Font de Son Coll, most probably of Islamic origin (10th-12th centuries AD)
• At the beginning of the 19th century it had a total surface area of 96 hectares. At the end of that century it was owned by the Ramis d'Ayreflor family

E

• Halfway up from the bottom of the valley is the house known as Son Valentí. This estate was also linked in its history to Son Bunyola and Son Balaguer. It appears in official documents as early as the 15th century and owned by the Valentí family, the members of which included many lawyers and authors. These documents also mention the defence tower, which used to be decorated inside with beautiful murals. Later it belonged to the Sanglada family and later the Bergas. In the middle of the eighteenth century the estate was in the hands of Gabriel de Berga y Zafortesa, the richest nobleman in Mallorca. Later it was passed on to the Burgues-Zafortesa family and in the 19th century to the Gual family, also owners of Son Balaguer
• With regard to the architecture, the main façade is one of the most prominent features when viewed from the very wide viewpoint opposite, and also the defence tower, one of the tallest in the Banyalbufar area

F

• Along the road we can also find En Vermell, a collection of terraces from below the houses of Son Balaguer to the torrent. The terraces are not very tall, but are built using the traditional dry-stone walls and arranged in parallel. The terraces used to be used for growing cereals (wheat, oats and barley), pulses (broad beans) and there was also a vineyard at the bottom of the land
• The large number of stones in the soil led to ancient peasants complaining that the ploughs always used to break much more often than in other parts of the estate
• Between En Vermell and the houses of Son Balaguer, the Font des Safareig used to irrigate the gardens located at its base
• Here it’s easy to find grey-leaved cistus (cistus albidus), whose flowers, surprisingly, are actually pink. In the past, the plants were bundled together to make a broom which was used both inside and outside the house

G

• The path that leads to Son Bunyola Beach crosses one of the most interesting parts of the Port des Canonge valley from a geological point of view, as it is the biggest plain in the entire region of Banyalbufar with soil and stone. It is one of the oldest parts of Mallorca, appearing in the Lower Triassic or Buntsandstein period (250 million years ago)
• The upper part of the plain is home to the area known as the Pla des Ugons, where cereals (wheat, oats and barley) were also grown in addition to the olive trees. The ugons -spiny restharrow in English-, (Ononis espinosa) is a very unique shrub due to its pink flowers and thorns, which is why it was not much liked by the peasants of Son Bunyola as it used to get entangled with the legs of their animals
• Before turning towards Son Bunyola Beach, we can see Es Forat d'Infern (the Hole of Hell), whose name comes from the fact that local inhabitants used to claim that it was always extremely hot

H

• Son Bunyola Beach is a large pebbled cove located between Cala Gata and Sa Punta Roja. It is located at the mouth of the Son Bunyola torrent. From Roman times until the middle of the 20th century, the beach also used to operate as a small port. On the eastern side was the Alcova de Son Bunyola (a small house where a boat was kept), used by the tenant of the estate. The cove is also home to Es Vestidors, a building that the owners of Son Bunyola used to use to change clothes when they went swimming
• From medieval times until around 1830, the coast was patrolled by a sea ranger, a person whose job was to watch over the coast, especially at night, and warn those on land if any pirate ships or corsairs were approaching
• On the coast of Son Bunyola there is a botanical alliance known as Crithmo-Limonium. The first part of the alliance is samphire (Crithmum maritium), known for its fleshy leaves and use in Mallorcan cuisine. The other part is the sea lavender (Limonium sp), with its thin, branched stems. This botanical curiosity is found at the mouth of the torrent, where we can also find a lot of chaste trees (Vitex agnus castus). It is a medicinal plant that has been used since ancient times as an anaphrodisiac
• As for birds, in addition to the usual seagulls (larus michaelis), it’s also possible to see some species of cormorants (Phalacrothorax aristotelis) resting in Sa Punta Roja

I

• From this magnificent natural viewpoint you can also get a view of the village of Port des Canonge. The name seems to come from Miquel López, canon of Mallorca Cathedral in the fifteenth century and then owner of the area. Initially it was a place used by fishermen who kept their boats in the dry docks in the cove. This settlement was the later absorbed by the constructions of the Son Coll estate. In 1944 the streets began to be built and by 1958 there were already 25 houses
• Behind the Port des Canonge you can see the coastline, dominated by Sa Foradada, one of the most beautiful and emblematic capes in Mallorca, owned at the end of the 19th century by Archduke Ludwig Salvator of Habsburg-Lorraine and Bourbon, Lord of Son Marroig y Miramar. Above Sa Foradada is Sa Talaia Vella (Valldemossa) and closing the Port des Canonge all the mountains of the Hort de sa Cova and the ravines of Son Ferrandell.

J

• The path leading from the houses of Son Bunyola to Son Bunyola Beach is one of the best examples of a cart path on the estate. There is a side wall and some sections with corner guards. In addition to its architectural interest, after heading past the beach, the path borders the Pla de ses Morisques (west), one of the most important olive groves on the estate and home to Morisca olive trees which are much appreciated for their large olives
• On both sides of the road there are also a large number of carob trees, whose fruit was used for feeding the estate's draft animals. One of the carob trees was known as the Garrover de na Soloma, in memory of one of the farm workers
• Between this path and the Sa Punta chalet is Es Blanquer, an area with white soil where a a lot of almond trees used to be planted. This unique area was created in the Miocene period (18 million years BC). Further on, inside the torrent is the Font d'en Vidal. The last section of the path winds its way through the orchard and gardens of the estate

K

• House of Vinyòvol: These are the remains of the house where the Son Bunyola vineyard manager lived, in charge of the estate vineyard and preparation of the malvasia wine. It was a very important position as the manager was appointed by the estate owner rather than the tenant. That is why the vineyard manager and estate owner were the only people who had a key to the wine cellar in the basement of the Son Bunyola house. Apart from producing the malvasia wine, the wine cellar was also used for bottling and labelling the wine for sale
• In 1891, Mallorca was hit by the phylloxera plague, destroying almost all the vines and decimating the wine industry. The Vinyòvol house then came to be used to accommodate day labourers for the olive harvest that came from villages in the interior of the island (Maria de la Salut, Algaida, etc.)
• The Vinyovol house was destroyed more than half a century ago and only the remains of one of its walls attached to the terraces are left today

L

• Inside the stream bed of the Font d'en Corb are the remains of two lime kilns (out of a total of six on the estate)
• Lime was required for building and also whitewashing houses, as well as being an important material for disinfection. What we can see now is what was called the "lime pot", the space where the limestone was burned for about ten days to transform it into lime. The inside of the pot was covered by a stone vault and was heated up with firewood which was introduced through a hole called the mouth. After a laborious and quite delicate process, the fire in the kiln was put out and the vault dismantled to reveal the lime. The kilns were always located on a slope with stones and next to a road that could be reached by cart. Working on producing lime was a very important job but it was not very well paid. In Mallorca there is a saying that literally translated means "he who makes lime goes barefoot."
• The stream bed is also home to several European fan palms (Chamaerops humilis), a small palm tree with many uses in the past at Son Bunyola. Its fibrous leaves used to be used as a kind of twine to tie up the tomato plants grown in the garden, as well as for other uses

M

• In this part of the stream bed of Font d'en Corb, we have a large dry-stone wall (built without any cement or paste to hold the stones together) with a gate in the centre that both separated the area from and provided access to the upper part of Ses Planes
• This wall is a great example of dry-stone wall construction, especially on its south side. It separated two large areas on the estate: the valley where the lime was made and wheat was grown; and the upper part of the mountain where gypsum was made, especially in the area of the hill known as Sa Bastida
• This shady area is home to many holm oaks (Quercus ilex), which were used to make charcoal and also for firewood.
• As far as animals is concerned, it is quite common to see Mallorcan goats here (Capra aeagrus hircus), normally brown in colour with black patches

N

• In the upper part of Ses Planes there is an old cistern that was used to collect surface water for the farmers and animals that worked in the area. The water was collected in simple irrigation channels that carried it indoors through a hole fitted with a filter
• As for the panoramic view, to the east we can see the mountains of Esporles and Valldemossa in the background, particularly the Mola de Son Ferrandell and Sa Talaia Vella. To the south, the Serra d'en Sec, and behind it the Mola de Planícia
• Here it is also easy to find the classic Mallorcan shrubs (Pistacea lentiscus) and also one of the most beautiful shrubs in autumn: the strawberry tree (arbutus unedo).
• As for birds, it’s also easy to see pairs of common ravens (Corvux corax) and also red kites (milvus milvus)

O

• All the mountains that go from Ses Planes to Es Revellar were formerly used to grow cereals, as you can see from all the terraces in this area. It is a large “rota” or smallholding where the “roters” used to grow wheat or candeal. They used to rest in a hut that was almost at the end of the current trail, of which the walls still remain. It is a simple hut that had a roof on two sides and two annexes for animals
• Nearby are two plants used by peasants in the past, Mauritanian grass (ampelodesmos mauritanica) which was used as fodder and to cover the roofs of huts (insulation), and sarsaparille (smilax aspera) whose flexibility and sharp thorns that used to be used to stuff the mattresses of the beds of the “roters” to prevent fleas from breeding inside them.

Catalan

A

• El camí on ens trobem, que comunica les cases i tota l’àrea de llevant de la finca, conserva una gran quantitat d’oliveres, algunes de centenàries, de les quals es recollia l’oliva per a fer l’oli a la tafona de les cases. Aquest anava destinat a l’autoconsum i també a la comercialització. Cal recordar que a més de vi, Son Bunyola fou una bona productora d’oli
• En aquest espai també hi destaca un magnífic conjunt marjat, de no molta alçària atès el suau desnivell del terreny. També és important esmentar que aquest camí supera diversos torrents per ponts de pedra
• Des del punt de vista del paisatge, hi podem gaudir de les darreres marjades de l’hort de Son Bunyola (nord), del penyal de ses Piquetes (oest), dels comellars de ses Bruixes i d’en Pregon (sud) i de la Costa d’Esporles i dels Castellots (sud-est)
• Vora el camí és fàcil trobar albons (Asphodelus aestivus), una planta la tija de la qual solia usar-se amb finalitats cinegètiques: aguantava una pedra plana on a sota es col·locava l’esquer, que en tocar-lo queia damunt l’ocell

B

• El camí que puja fins a l’hort de sa Torre salva el xaragall del comellar de ses Bruixes mitjançant un pont de pedra. A la banda de ponent es troba aquest comellar, un espai que un temps albergà llegendes relacionades amb fetilleres. Just al costat hi ha la rota des Cards: recordem que una rota és un espai de conreu marginal, arrendat a baix preu un roter, on generalment s’hi solien cultivar cereals
• El camí flanqueja al nord-est el Cau de ses Botges. El nom fa referència a una de les plantes més habituals en aquesta part de la finca, la botja de cuques (Anthyllis cystisoides), una lleguminosa que arriba a fer vuitanta centímetres d’alçada

C

• Des del camí que comunica Son Balaguer i la platja de Son Bunyola, hi ha una de les millors vistes de les cases de la possessió. El conjunt és característic per les dues torres: una medieval (quadrada) i l’altra del segle XX (rodona). Les cases s’alcen sobre un turó natural, als peus del qual s’estén l’antic hort, on un temps s’estenia una gran quantitat de cítrics, fruiters i també es cultivaven les hortalisses i llegums destinades al consum de la casa
• A rere, s’alça tota la muntanya de sa Bastida, el penyal de ses Piquetes i el comellar de sa Font d’en Corb. Just als nostres peus baixa el torrent de Son Bunyola, el qual desemboca en la platja i arreplega l’aigua de tot el circ muntanyós que tanca la possessió per la part sud
• Rere aquest circ emergeix pel fons la mola de Planícia (933 m), la muntanya més alta de Banyalbufar

D

• La possessió de Son Coll, juntament amb Son Bunyola, són les més antigues de la vall del Port des Canonge. Son Bunyola era coneguda al segle XIII com l’alqueria de la Torre i Son Coll era aleshores denominada l’Alqueria Roja. Va ser històricament de la família Coll, qui li donà nom. A partir del segle XVIII va passar als Fuster i més tard als Miró, família de juristes i comerciants
• En aquella època produïa oli i malvasia, encara que en menors quantitats que Son Bunyola. Era també una possessió molt rendible quant a horta, gràcies a l’aigua de la font de Son Coll, molt probablement d’origen islàmic (segles X-XII dC)
• A principis del segle XIX tenia una extensió de 96 hectàrees. A finals del mateix segle va ser dels Ramis d’Ayreflor.

E

• Al fons de la vall, a mitjan coster, se situen les cases de Son Valentí. Aquesta possessió estigué vinculada una part de la història a Son Bunyola i a Son Balaguer. Apareix documenta ja al segle XV en mals de la família Valentí, els membres de la qual destacaren com a juristes i literats. En aquesta època es documenta la torre de defensa, la qual un temps estigué decorada a l’interior per pintures murals. Posteriorment fou de la família Sanglada i després dels Berga. A mitjans del segle XVIII la possessió era de Gabriel de Berga i Zafortesa, el noble més ric de Mallorca. Llavors passà als Burgues-Zafortesa i al segle XIX va ser de la família Gual, també propietaris de Son Balaguer
• Del conjunt arquitectònic destaca la façana principal, alçada davant una amplíssima miranda, i també la torre de defensa, una de les més altes del terme de Banyalbufar.

F

• Vora el camí trobem en Vermell, un conjunt marjat que baixa des de les cases de Son Balaguer fins al torrent. Aquests marges són d’alçada mitjana, amb els murs de pedra en sec i disposats de forma paral·lela. Aquestes marjades s’usaven per al cultiu de cereals (blat, ordi i civada), també lleguminoses (faves) i a la part inferior vinya. A causa de la gran presència de pedra esmoladora, els vells pagesos contaven que per a llaurar l’arada s’espenyava més sovint que en altres llocs
• Entre en Vermell i les cases hi ha la font des Safareig, que un temps irrigava l’hort que s’estenia just per sota
• Aquí són fàcilment visibles exemplars d’estepa blanca (Cistus albidus), la flor de la qual, curiosament, és rosada. Antigament, els manats d’estepes s’usaven com a granera, tant a l’interior com a l’exterior de la casa

G

• El camí que porta a la platja de Son Bunyola travessa un dels llocs geològicament més interessants de la vall del Port des Canonge, ja que és la plana més extensa en tot el terme de Banyalbufar amb terra i pedra d’esmolar. Es tracta d’una de les zones més antigues de Mallorca, apareguda al Triàsic Inferior o Buntsandstein (250 milions d’anys aC)
• A la part alta del pla hi ha la zona coneguda com el pla des Ugons, on un temps, a més d’oliveres també s’hi conraven els cereals (blat, ordi i civada). Els ugons o gaons (Ononis espinosa) és una herba molt característica per la seva flor rosada i per les seves espines, per la qual cosa un temps no era molt amiga dels pagesos de Son Bunyola ja que se solia enredar en les potes dels animals
• Com a curiositat, abans de voltar cap a la platja de Son Bunyola hi ha el lloc conegut com es Forat d’Infern, conegut així perquè els habitants asseguraven que en aquest indret feia molta calor

H

• La platja de Son Bunyola és una gran cala de còdols situada entre Cala Gata i sa Punta Roja. Està formada a partir de la desembocadura del torrent de Son Bunyola. Des de l’època dels romans fins a mitjans del segle XX aquesta platja tingué funcions de port. En el costat de llevant hi havia l’alcova de Son Bunyola (caseta on es guardava una barca), usada per l’arrendatari de la possessió. També en aquesta cala hi ha es Vestidors, una caseta que els senyors de Son Bunyola usaven per a canviar-se de roba quan anaven a nedar
• Des de l’època medieval fins a 1830 aproximadament aquí hi havia una guarda marítima, és a dir, una persona destinada a vigilar la costa, especialment de nit, per tal donar avís en cas d’acostament de vaixells de pirates i corsaris
• A la costa de Son Bunyola hi habita l’aliança botànica coneguda com Crithmo-Limonion. Del primer gènere trobam el fonoll marí (Crithmum maritimum), característic per les seves fulles carnoses i pel seu en la gastronomia mallorquina. També destaca la saladina (Limonium sp), de talls prims i ramificats. Ara bé, la curiositat botànica es troba a la desembocadura del torrent, on trobem mates d’alís (Vitex agnus castus). Es tracta d’una planta medicinal usada des de l’antiguitat com a anafrodisíac

I

• Des d’aquest magnífic mirador natural es pot contemplar el nucli urbà del Port des Canonge. Sembla que el nom prové Miquel López, canonge de la Catedral de Mallorca en el segle XV, qui era propietari d’aquesta contrada. Inicialment fou un petit nucli de pescadors, els quals guardaven les barques en alcoves a la cala. Aquest nucli fou absorbit arran de la urbanització de la possessió Son Coll. En el 1944 es començaren a traçar els carrers i en el 1958 la població ja comptava amb 25 cases
• Rere del port des Canonge es pot contemplar el perfil de la costa, dominada per sa Foradada al fons, un dels caps més bells i emblemàtics de Mallorca, propietat a finals del segle XIX de l’arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg-Lorena i Borbó, senyor de Son Marroig i Miramar. A damunt apareix el cim de sa Talaia Vella (dins el terme de Valldemossa) i tancant el port del Canonge tota la serralada de l’hort de sa Cova i els penya-segats de Son Ferrandell

J

• El camí que des de les cases comunica amb la platja de Son Bunyola és un dels millors exemples de camí d’amplada de carro que hi ha la possessió. Compta amb marget de sosteniment lateral i alguns trams amb escopidors. A més de l’interès constructiu d’aquesta via, el camí voreja, just passada la barrera de la platja, el pla de ses Morisques (ponent): es tracta d’un dels olivars més importants de la possessió, poblat un temps d’oliveres morisques, característiques pel fruit de gran mida
• A banda i a banda del camí, trobem també un gran nombre de garrovers, el fruit del qual anava destinat al bestiar de la possessió. Un d’aquests garrovers va ser conegut com garrover de na Soloma en memòria d’una de les treballadores de la finca
• Entre aquest camí i el xalet de sa Punta hi ha es Blanquer, un espai de terra blanca on antigament hi havia ametllers. Aquesta singular àrea es va crear en el Miocè (18 milions d’anys aC). Més endavant, dins el torrent es troba la font d’en Vidal. La darrera part del camí circula per sota de l’hort de la possessió

K

• Caseta des Vinyòvol. Es tracta de les restes de la casa on habitava el vinyòvol de Son Bunyola, és a dir, l’encarregat de les vinyes de la possessió i de l’elaboració de la malvasia. Aquest era un càrrec molt important ja que es contractava directament per la propietat i no per l’arrendatari. Per això, el vinyòvol i el propietari eren els únics que tenien clau per accedir al celler situat davall les cases principals. Al celler, a més de produir la malvasia, aquesta s’embotellava i s’etiquetava per a la seva comercialització, tant dins Mallorca com fora
• L’any 1891 arribà a Mallorca la plaga de la fil·loxera que gairebé arrasà amb totes les parres i arruïnà el negoci del vi. La caseta des Vinyòvol es destinà a acollir les collidores d’oliva de fora del terme de Banyalbufar, procedents de Maria de la Salut, Algaida, etc.
• La caseta des Vinyòvol s’enderrocà ara farà més mig segle i tan sols queden avui les restes d’una de les parets adossades al marge.

L

• Dins el comellar de la Font d’en Corb trobem les restes de dos forns de calç (d’un total de sis que hi ha dins la possessió). La calç era un material necessari per a l’edificació i l’emblanquinament de les cases, encara que també tenia un important ús sanitari (desinfecció). El que ara podem contemplar és la denominada “olla de calç”, és a dir, l’espai on es realitzava la combustió de pedres calcàries durant uns deu dies per tal que es transformessin en calç. L’interior de l’olla es cobria amb una cúpula de pedra que era cremada amb llenya que s’introduïa per un forat (boca)
• Després d’un laboriós i delicat procés, el forn s’apagava i es desmuntava la volta, ja convertida en calç. Aquests forns sempre se situaven en un coster amb pedres i vora un camí que pogués accedir un carro. La tasca de fer calç, tot i que essencial, no estava molt ben pagada. A Mallorca hi ha la frase que diu: “Qui fa calç, va descalç”
• Dins aquest comellar es poden trobar alguns exemplars de garballó (Chamaerops humilis), una mena de palmera nana amb moltes utilitats en el passat de Son Bunyola. Les seves fulles fibroses s’usaven per fermar i lligar, especialment les tomatigueres que es feien a l’hort

M

• En este punto de la vaguada de la Font d’en Corb hallamos una gran pared de piedra en seco (esto es, construida sin ninguna pasta que sujete las piedras) con un portillo en el centro que servía para delimitar y también comunicar con la parte alta de Ses Planes. Esta pared, especialmente en el lado sur, muestra una gran pericia constructiva. Este muro servía para delimitar dos grandes zonas en la possessió: la vaguada, donde además de hacerse cal se cultivaba trigo; y la parte alta de la montaña donde se hacía yeso, especialmente en la zona del collado de Sa Bastida
• En este lugar sombrío destacan especialmente las encinas (Quercus ilex), de las cuales un tiempo se hacía carbón y también se aprovechaba la leña.
• Por lo que respecta a fauna, es habitual ver por aquí la cabra mallorquina (Capra aeagrus hircus), característica por su color marrón con zonas de color negro.

N

• Just a la part alta de ses Planes hi ha una antiga cisterna que servia per a captar aigua superficial destinada a treballadors i bestiar que feinejaven per aquesta contrada. L’aigua es recollia a través d’unes senzilles síquies que la portaven fins a l’interior a través d’un forat dotat d’un filtre
• Pel que fa a panoràmica, cap a llevant podem observar les muntanyes d’Esporles i Valldemossa al fons, com ara la mola de Son Ferrandell i també la Talaia Vella. Cap al sud, la serra d’en Sec i, just a rere, la Mola de Planícia (Banyalbufar)
• En aquest indret és fàcil trobar la clàssica mata (Pistacea lentiscus) i també un dels arbusts més bells durant la tardor: l’arbocera (Arbutus unedo). Pel que fa a avifauna, és molt habitual contemplar parells de corbs (Corvus corax) i també milanes (Milvus milvus).

O

• Tota la serralada que fa des de ses Planes fins al Revellar va ser un temps conrada de cereals, tal com ho demostren els petits conjunts marjats que hi trobem. Es tracta d’una gran rota o espai marginal de conror, on els roters sembraven blat o xeixa. Romanien en una barraca situada quasi al final de la pista, de la qual queden uns bons fonaments. Es tracta d’una caseta que tenia coberta a dos aiguavessos, senzilla, amb dos annexos per als animals
• Pels voltants de la barraca podem trobar dues plantes usades un temps per la pagesia: el càrritx (Ampelodesma mauritanica), que s’usava com a farratge però també per a cobrir els sostres de les barraques (aïllant); i l’aritja (Smilax aspera), que a causa de la flexibilitat i també per les espines, solia usar-se per a omplir els matalassos dels roters per a evitar que hi criessin puces.

Español

A

• El camino donde nos encontramos, que comunica la casa principal y toda el área de levante de la finca, conserva una gran cantidad de olivos, algunos centenarios, de los que se cogía la oliva para elaborar el aceite en la almazara de la casa. Éste iba destinado al autoconsumo y también a la comercialización. Cabe recordar que, además del vino, Son Bunyola fue una buena productora de aceite
• De este lugar también destaca un magnífico conjunto abancalado, de no mucha altura debido al suave desnivel del terreno. También cabe destacar que este camino supera diversos torrentes mediante puentes de piedra
• Desde el punto de vista del paisaje, podemos disfrutar de los últimos bancales del Huerto de Son Bunyola (norte), del Penyal de ses Piquetes (oeste), de las vaguadas de Ses Bruixes y D’en Pregon (sur), y de la Costa d’Esporles y de Es Castellots (sureste)
• Junto al camino es fácil localizar gamón (Asphodelus aestivus), una planta cuyo tallo solía usarse con finalidades cinegéticas: aguantaba una piedra plana bajo la que se colocaba un cebo. Cuando el animal lo tocaba caía sobre él

B

• El camino que lleva hasta el Hort de sa Torre salva el torrente de la vaguada de Ses Bruixes mediante un puente de piedra. En el flanco de poniente se encuentra esta vaguada, un espacio que antiguamente albergó leyendas relacionadas con hechiceras. Muy cerca se sitúa la Rota des Cards: recordemos que una rota (pegujar en castellano) es un espacio de cultivo marginal, arrendado por muy poco dinero a un roter (pegujalero), donde generalmente se solían sembrar cereales
• El camino flanquea por la parte noreste el Cau de ses Botges. El nombre hace referencia a una de las plantas más habituales en esta parte de la finca, la albaida o botja de Cuques (Anthyllis cystisoides), una leguminosa que llega hasta los ochenta centímetros de altura

C

• Desde el camino que comunica Son Balaguer y la playa de Son Bunyola se dan unas de las mejores vistas de las casas de possessió. El conjunto arquitectónico es singular por las dos torres, una medieval (cuadrada) y la otra del siglo XX. Las casas se levantan sobre una loma natural, a cuyos pies se extiende el antiguo huerto, donde se cultivaban cítricos, frutales y también hortalizas y legumbres destinadas al consumo de la casa. Detrás se alza la montaña de Sa Bastida, el Penyal de ses Piquetes y el Comellar de sa Font d’en Corb
• Bajo nuestros pies circula el torrente de Son Bunyola, que desemboca en la playa de Son Bunyola y recoge el agua del circo montañoso que cierra la possessió por la parte sur. Detrás de este circo emerge al fondo la Mola de Planícia (933 m), la montaña más alta de Banyalbufar

D

• La possessió de Son Coll, juntament amb Son Bunyola, són les més antigues de la vall del Port des Canonge. Son Bunyola era coneguda al segle XIII com l’alqueria de la Torre i Son Coll era aleshores denominada l’Alqueria Roja. Va ser històricament de la família Coll, qui li donà nom. A partir del segle XVIII va passar als Fuster i més tard als Miró, família de juristes i comerciants
• En aquella època produïa oli i malvasia, encara que en menors quantitats que Son Bunyola. Era també una possessió molt rendible quant a horta, gràcies a l’aigua de la font de Son Coll, molt probablement d’origen islàmic (segles X-XII dC). A principis del segle XIX tenia una extensió de 96 hectàrees. A finals del mateix segle va ser dels Ramis d’Ayreflor

E

• Al fondo del valle, a media altura, se sitúa la casa de Son Valentí. Esta possessió estuvo vinculada parte de la historia a Son Bunyola y a Son Balaguer. Aparece documentada ya en el siglo XV en manos de la familia Valentí, cuyos miembros destacaron como juristas y literatos. En esta época se documenta la torre de defensa, que antiguamente estuvo decorada con bellas pinturas murales al interior. Posteriormente fue de la familia Sanglada y después de los Berga. A mediados del siglo XVIII la possessió era de Gabriel de Berga y Zafortesa, el noble más rico de Mallorca. Luego pasó a los Burgues-Zafortesa y en el siglo XIX fue de la familia Gual, también propietarios de Son Balaguer
• Del conjunto arquitectónico destaca la fachada principal, levantada frente a un amplísimo mirador, y también la torre de defensa, una de las más altas del municipio de Banyalbufar.

F

• Junto al camino encontramos En Vermell, un conjunto abancalado que baja desde las casas de Son Balaguer hasta el torrente. Estos bancales no presentan gran altura, construidas en la técnica de piedra en seco y se disponen de forma paralela. Sobre ellos se cultivaban cereales (trigo, avena y cebada), leguminosas (habas) i en la parte inferior viña. Debido a la gran presencia de piedra amoladora, los antiguos payeses contaban que el arado se rompía más habitualmente que en otras partes de la finca
• Entre En Vermell y las casas de Son Balaguer se encuentra la Font des Safareig, la cual un tiempo irrigaba el huerto situado a sus pies
• Aquí son fácilmente visibles ejemplares de estepa blanca (Cistus albidus), cuya flor, curiosamente, es rosada. Antiguamente los haces de estepas se usaban como escoba, tanto en el interior como en el exterior de la casa

G

• El camino que lleva hasta la playa de Son Bunyola atraviesa uno de los lugares geológicamente más interesantes del valle del Port des Canonge, ya que es la planicie más extensa en todo el término de Banyalbufar con tierra y piedra a amolar. Se trata de una de las zonas más antiguas de Mallorca, aparecida en el Triásico Inferior o Buntsandstein (250 millones de años)
• En la parte alta de esta planicie encontramos la zona conocida como el Pla des Ugons, donde un tiempo, además de olivos, también se cultivaban cereales (trigo, avena y cebada). Los ugons -hierba culebra en españo-, (Ononis espinosa) es una hierba muy singular por su flor rosada y sus espinas, por lo que no era muy amiga de los payeses de Son Bunyola ya que se solía enredar en las patas de los animales
• Como curiosidad, antes de girar hacia la playa de Son Bunyola encontramos el lugar conocido como Es Forat d’Infern (el Hoyo del Infierno), conocido así porque los habitantes aseguraban que en este lugar hacía mucho calor.

H

• La playa de Son Bunyola es una gran cala de cantos rodados situada entre Cala Gata y Sa Punta Roja. Está formada a partir de la desembocadura del Torrente de Son Bunyola. Desde época de los romanos hasta mediados del siglo XX esta playa funcionó también como pequeño puerto. En el flanco de levante se encontraba la Alcova de Son Bunyola (casita donde se guardaba una barca), usada por el arrendatario de la possessió. También en esta cala hallamos Es Vestidors, una construcción que los propietarios de Son Bunyola usaban para cambiarse de ropa cuando iban a nadar
• Desde la época medieval hasta el 1830 aproximadamente, en este litoral había una guarda marítima, es decir, una persona destinada a vigilar la costa, especialmente de noche, para dar aviso en caso de acercamiento de barcos de piratas o corsarios
• En la costa de Son Bunyola habita la alianza botánica conocida como Crithmo-Limonion. Del primer género encontramos el hinojo marino (Crithmum maritium), característico por sus hojas carnosas y por su uso en la cocina mallorquina. También destaca el limonio (Limoniom sp), de tallos finos y ramificados. La curiosidad botánica se encuentra en la desembocadura del torrente, donde hallamos matas de gatillo casto (Vitex agnus castus). Se trata de una planta medicinal usada desde la antigüedad como anafrodisíaca
• En cuanto a aves, además de las habituales gaviotas (Larus michaelis), es posible contemplar algún ejemplar de cormorán (Phalacrotorax aristotelis) descansando en Sa Punta Roja

I

• Desde este magnífico mirador natural se puede contemplar el núcleo urbano del Port des Canonge. Parece ser que el nombre proviene de Miquel López, canónigo de la Catedral de Mallorca en el siglo XV, propietario de esa zona. Inicialmente fue un pequeño núcleo de pescadores, quienes guardaban las barcas en los varaderos de la cala. Este núcleo fue absorbido por la urbanización de la possessió Son Coll. En el 1944 se empezaron a trazar las calles y en el 1958 la población ya contaba con 25 casas
• Detrás del Port des Canonge se puede contemplar el perfil de la costa, dominada al fondo por Sa Foradada, uno de los cabos más bellos y emblemáticos de Mallorca, propiedad a finales del siglo XIX del Archiduque Luís Salvador de Hasburgo-Lorena y Borbón, señor de Son Marroig y Miramar. Sobre Sa Foradada aparece Sa Talaia Vella (Valldemossa) y cerrando el Port des Canonge toda la sierra del Hort de sa Cova y los barrancos de Son Ferrandell

J

• El camino que desde las casas de Son Bunyola comunica con la playa de Son Bunyola es uno de los mejores ejemplos de camino de carro que hay en la possessió. Cuenta con un muro de sostenimiento lateral y algunos tramos con guardacantones. Además del interés constructivo, este camino bordea, una vez pasada la barrera de la playa, el Pla de ses Morisques (oeste): se trata de uno de los olivares más importantes de la finca, poblado un tiempo de olivos moriscos, singulares por el tamaño de sus frutos. A ambos lados del camino hallamos también un gran número de algarrobos, cuyo fruto iba destinado a los animales de tiro de la finca. Uno de estos algarrobos fue conocido como Garrover de na Soloma, en memoria de una de las trabajadoras de la finca
• Entre este camino y el chalet de Sa Punta se encuentra Es Blanquer, un espacio de tierra blanca donde antiguamente se plantaron almendros. Esta singular área se creó en el Mioceno (18 millones de años aC). Más adelante, dentro del torrente se halla la Font d’en Vidal. El último tramo del camino circula bajo el huerto de la possessió.

K

• Caseta des Vinyòvol. Se trata de los restos de la casa donde habitaba el viñadero de Son Bunyola, es decir, el encargado de las viñas de la possessió y de la elaboración del vino de malvasía. Era un cargo muy importante ya que se contrataba directamente por la propiedad y no por el arrendatario. Por ello, el viñadero y el propietario eran las únicas personas que tenían llave para acceder a la bodega situada en los bajos de la casa de Son Bunyola. En la bodega, además de producir malvasía, se embotellaba y se etiquetaba para su comercialización
• En el año 1891, llegó a Mallorca la plaga de la filoxera que arrasó casi en la totalidad todas las parras y arruinó el negocio del vino. Entonces, la Caseta del Vinyòvol se destinó a acoger las jornaleras de la aceituna que procedían de los municipios del interior de la isla (Maria de la Salut, Algaida, etc.)
• La Caseta del Vinyòvol se destruyó hace ya más medio siglo y tan solo quedan hoy en día los restos de una de sus paredes adosadas en el bancal

L

• Dentro de la vaguada de la Font d’en Corb se hallan los restos de dos hornos de cal (de un total de seis que hay en la possessió). La cal era un material necesario para la edificación y también para el encalado o blanqueo de las casas, aunque también tenía un importante uso sanitario (desinfección). Lo que ahora podemos contemplar es la denominada “olla de cal”, es decir, el espacio donde se realizaba la combustión de piedras calizas durante unos diez días para que se transformaran en cal. El interior de la olla se cubría con una bóveda de piedra que se quemaba con leña, la cual se introducía por un agujero (boca). Después de un laborioso y delicado proceso, el horno se apagaba y es desmontaba la bóveda, ya convertida en cal. Estos hornos siempre se situaban en una pendiente con piedras y junto a un camino al que pudiera acceder un carro. El trabajo de producir cal, aunque esencial, no estaba muy bien pagado. En Mallorca existe el dicho: “Quien hace cal, va descalzo”
• Dentro de esta vaguada se pueden encontrar algunos ejemplares de palmito (Chamaerops humilis), una palmera enana con muchas utilidades en el pasado de Son Bunyola. Sus hojas fibrosas se usaban para atar a manera de cuerda las tomateras que se cultivaban en el huerto, así como otros usos

M

• En este punto de la vaguada de la Font d’en Corb hallamos una gran pared de piedra en seco (esto es, construida sin ninguna pasta que sujete las piedras) con un portillo en el centro que servía para delimitar y también comunicar con la parte alta de Ses Planes. Esta pared, especialmente en el lado sur, muestra una gran pericia constructiva. Este muro servía para delimitar dos grandes zonas en la possessió: la vaguada, donde además de hacerse cal se cultivaba trigo; y la parte alta de la montaña donde se hacía yeso, especialmente en la zona del collado de Sa Bastida
• En este lugar sombrío destacan especialmente las encinas (Quercus ilex), de las cuales un tiempo se hacía carbón y también se aprovechaba la leña
• Por lo que respecta a fauna, es habitual ver por aquí la cabra mallorquina (Capra aeagrus hircus), característica por su color marrón con zonas de color negro

N

• En la parte alta de Ses Planes hay una antigua cisterna que servía para recoger agua superficial destinada a los payeses y animales que trabajaban en esta zona. El agua era recogida a través de unas sencillas acequias que la llevaban hasta el interior a través de un agujero dotado de un filtro
• En cuanto a la panorámica, podemos contemplar hacia levante las montañas de Esporles y Valldemossa al fondo, especialmente la Mola de Son Ferrandell y también Sa Talaia Vella. Hacia el sur, la Serra d’en Sec y, detrás, la Mola de Planícia
• En este lugar es fácil encontrar la clasica mata (Pistacea lentiscus) y también uno de los arbustos más bellos durante el otoño: el madroño (Arbutus unedo)
• En cuanto a las aves, es fácil contemplar parejas de cuervos (Corvux corax) y también milanos (Milvus milvus).

O

• Toda la sierra que va desde Ses Planes hasta Es Revellar fue cultivada antiguamente de cereales, tal y como lo demuestran los conjuntos abancalados que se localizan en esta zona. Se trata de una gran rota (pegujar) o espacio de cultivo marginal, donde los roters (pegujaleros) sembraban trigo o candeal. Descansaban en una barraca de roter casi al final de la actual pista, de la que quedan aún sus muros. Se trata de una sencilla casa que tenía cubierta a dos vertientes, con dos anexos para los animales
• En las cercanías podemos encontrar dos plantas utilizadas antiguamente por los payeses: el carrizo (Ampelodesma mauritanica), que se usaba como forraje, pero también para cubrir los techos de las barracas (aislante); y la zarzaparrilla (Smilax aspera), que a causa de la flexibilidad y también por las espinas, solía usarse para rellenar los colchones de las camas de los roters, para de esta manera evitar que en su interior criaran pulgas